Beiro World Music Factory

Beiro

MANAGEMENT & BOOKING

Toni Beiro va néixer el 6 de desembre del 74 a la freda ciutat d’Olot (La Garrotxa). Potser perquè ja de petit va estar envoltat de volcans, i perquè a casa la música sempre va ser un altre llenguatge més, als 8 anys va entrar en erupció la seva vena artística, irrompent amb energia en un escenari amb una guitarra més gran que ell. Des de llavors, s’ha anat formant de manera autodidacta amb la guitarra, instrument que li anirà acompanyant al llarg la seva vida a tot arreu, com a compositor i cantant.

 

Als 14 anys va gravar la seva primera maqueta amb els Stop ‘s, la seva primera banda, al costat del seu germà Herman i uns amics de l’institut. Aquest mateix any van compartir escenari amb els Umpa-pah, Tancat per defunció i algun músic de Sopa de Cabra, quan el rock en català s’introduïa amb força al país.

 

Als 17 anys la mateixa banda es va presentar en un concurs de Barcelona a la sala Bóveda amb més de 73 grups, i van aconseguir quedar primers en la modalitat de rock en català. Van gravar el seu primer LP amb el nom de “Grans concerts Volta 92”, compartint disc amb Armando de Expreso de Bohèmia i altres.

Sense cap descans, procedent de grups com La Banda del Bronx o De Pobres, que liderava al costat de Herman Beiro, va decidir emprendre la seva carrera en solitari. Així, als 26 anys va gravar la seva primera maqueta d’aquesta nova etapa, Por narices, sis cançons a guitarra i veu amb l’estil que el caracteritzarà a partir de llavors, la seva veu esquinçada i guitarra amb ànima, una fusió entre el pop rock, el soul i el blues amb aires del sud. Amb ella va decidir presentar-se al concurs “Embarraca’t” de Figueres, amb el qual va obtenir el primer premi.

 

Un temps després, es va embarcar de la mà de World Music Factory a la gira El principio del comienzo d’Antonio Orozco, el 2004. Toni va entrar a treballar de backliner quan el propi Orozco, després d’escoltar-lo cantar en una prova de so, va decidir donar-li l’oportunitat d’obrir les seves concerts com a teloner tan sols amb la seva guitarra i la seva veu, en més de 70 concerts per tot Espanya.

 

Durant la gira, va aconseguir vendre més de 2000 còpies del seu primer treball, conquistant al públic sempre amb la seva simpatia i naturalitat.

El 2005, Toni Garcia, el seu manager, va aconseguir una col-laboració amb EMI al costat d’altres artistes com Pitingo i Vanesa Martín, entre d’altres, en un disc anomenat El Buho Real (9 nous artistes).

El 2006 va treure el seu primer disc en solitari, Indomable, sota la producció de Tato Latorre per World Music Factory, la primera companyia que va apostar per ell. Durant aquest any i el següent, va anar presentant i promocionant el disc, amb la seva banda La Resistencia, en sales com Luz de gas, Razzmatazz, Zac Club, Sala Caracol, Galileo Galilei, Auditorio de la Cartuja, The River, La Mirona, etc. , i en ràdios i televisions locals per tot l’estat.

El 2008 va conèixer a Nacho Lesko, gran músic i productor de la vella escola que ha acompanyat sempre a El último de la fila, Manolo García, Estopa i Rosario, entre molts més, i aquest es va encarregar de produir el seu segon disc, Hijos de un mundo hostil, en què va col·laborar també en els teclats i acordió, i on va participar La Resistencia i també una de les millors seccions rítmiques de tot el país, els germans Bao (Pepe Bao, O’funk’illo, i Angie Bao, Estopa i moltíssims més). El disc es va presentar en directe per primera vegada a la sala Platea (Girona), al costat de Lesko, Pepe Bao i Àngel Abad (bateria de La Resistencia).

 

Uns mesos després, Beiro va col·laborar com a artista convidat amb Raimundo Amador dins el festival Etnival (Girona). Des de llavors, ha anat tocant les seves cançons en format elèctric amb La Resistencia i també en acústic, acompanyat per Jordi Carles (Aspid i altres) a la guitarra i als cors.

El 2010 va gravar dos singles en català amb World Music Factory: Tirar Endavant, que va sonar pels mitjans catalans, i El Petit més Gran, cançó dedicada al futbolista Leo Messi (FC Barcelona), que va tenir molt bona resposta en els mitjans esportius i per això va actuar a el Primer Toc de RAC-1 (dirigit per Raul Llimós, on es barreja el futbol, ​​el sentit de l’humor i la bona música) en diferents ocasions, a La nit del Lloro de Barça TV, a Hat Trick Barça, a Esports 3 de TV3 i a BTV (programa La Porteria, presentat i dirigit per Pitu Abril, que després d’escoltar-la li va donar l’oportunitat de presentar-la en directe a l’especial del programa 400 en antena).

Qui no hagi tingut l’ocasió de veure i escoltar a aquest gran artista, li direm que és pura energia, que el millor de Beiro és el directe, que ho deixa tot dalt de l’escenari conquerint amb la força de la seva veu i l’ànima de la seva guitarra sempre amb un somriure. Melenut amb gran carisma, transmet tota la seva puresa i sentiment en les seves cançons, en què parla d’amor, desamor, perseverança, lluita, entrega … i, en definitiva, de les petites grans coses que donen sentit a la vida, de les idiosincràsies, sempre d’una forma honesta, elegant, digna i sincera. En aquests temps de mediocritat i falta de personalitat, Beiro no es deixa portar pels corrents de les modes i tendències. Continua apostant per la música de qualitat, la música universal, la música que t’arriba al cor.

A la tardor del 2011, després de molt esforç i tenacitat, va veure la llum el seu quart treball, Utopias coloristes, un disc que torna a produir ell mateix com ja ho va fer al Por narices, amb la meitat del treball en format elèctric i la resta en format acústic, els seus dos registres de directe.

 

També va ser col·laborador en 2012 a Ràdio4 RNE al programa Directe4.0, presentat i dirigit per Xantal Llavina, on cada dilluns cantava les seves cançons en directe.

 

El 2013 edita el seu cinquè treball, íntegrament en català: Els Grans herois.

 

L’última producció discogràfica és un EP amb sis cançons i data de 2018: Crónicas desde la ingravidez. En ella torna a comptar amb Tato Latorre i s’acompanya pel bateria Toni Pagès i el baixista Rafa Martín.

 

Beiro, que és el seu nom actual, ocupa un lloc en el cor d’un públic exigent, sensible i fidel, i per al que és, sens dubte, un dels millors artistes d’aquest país.

Pròxims concerts:

No hay conciertos en este momento.